Branding Escolar en català

Fa unes setmanes vam celebrar la tradicional trobada d'autors de llibres de màrqueting educatiu. Entre els variats temes de què vam parlar, n'hi va haver un que jo no tenia previst i es va emportar una part significativa del temps: les enquestes NPS. Els cinc que hi vam participar, jo també, vam expressar la nostra satisfacció pel resultat que aquestes enquestes ens estan donant no només per al màrqueting. En primer lloc, per a la millora de l’escola mateixa.

Els qui seguiu els continguts que habitualment comparteixo a Branding Escolar, trobareu molt cohent que considerem important l’NPS amb la síntesi que us faig ara:

Com a mínim, quatre de cada cinc famílies que s’incorporen a un centre ho fan perquè hi ha una altra que els l’ha recomanat. Aquesta recomanació prové, evidentment, de la seva alta satisfacció. I la satisfacció sorgeix de la qualitat del treball que fan els mestres i el personal d’administració i serveis. També, és clar, de la capacitat de rectificar els errors que tots inevitablement cometem: un error que hem tingut i hem corregit també augmenta la satisfacció. Així, doncs, controlar com de satisfetes estan les persones és l’indicador clau perquè es pugui créixer la recomanació. I per aconseguir-ho no hi ha una eina millor que l’NPS.

IV trobada d'autors de marketing

El mes de novembre de 2023 s’ha celebrat una nova trobada dels autors de llibres sobre màrqueting educatiu. És la quarta ja des que al final del confinament es va realitzar per primera vegada. Aquest cop amb més presències que mai, amb la incorporació d’Alicia Perelló i la presència novament de Juan Manuel Manes, Víctor Núñez, Jaime Garcia Crespo i Miquel Rossy.

Aquesta vegada es comenten les dificultats que s’estan generant el màrqueting digital, la importància de mesurar la satisfacció de les famílies, les enquestes NPS, el paper essencial que hi juga el professorat. En els darrers mesos han aparegut alguns nous títols que ens faran canviar de format en successives edicions del que és ja una tradició.

És dilluns i són les 13.15h. S’acaba de reunir l’equip informal de màrqueting de la vostra escola. Avui decidiran quins seran els continguts d’aquesta setmana del pla de màrqueting del centre. Al llarg de la reunió, anirant repassant els diferents temes que han anat sorgint i en faran una valoració. La reunió és breu i molt informal: no hi ha un ordre del dia estrictament establert. Cadascú va traient els assumptes que li venen al cap, en diu allò que en pensa amb completa llibertat i els altres s’hi sumen amb les seves opinions. S’interrompen mútuament i sovint els temes no es tanquen.
Aquest equip és el responsable del 80% del vostre màrqueting educatiu. Ja podeu procurar que faci bé la seva feina!

Aquest estiu he llegit el llibre d’Andy Sernovitz Buzz Marketing. El poder del boca-orella. És un llibre que té ja prop de deu anys, però m’ha semblat que té compta encara amb una grandíssima actualitat en el nostre món educatiu. El subtítol del llibre ens dona la intenció de l’autor: Com les marques intel·ligents aconsegueixen que es parli d’elles.

Ja he comentat algunes vegades la transcendència que té per a les escoles el màrqueting de referència, o sigui, el màrqueting basat en el boca-orella. En concret, en vaig parlar extensament en el post Quan les famílies parlen bé de l’escola. Sernovitz precisa i referma encara més algunes de les afirmacions que jo havia fet en aquest article. Comentem-ho perquè penso que val molt la pena.

En l'episodi anterior hem remarcat la necessitat de dotar de coherència a totes les tasques de màrqueting, branding i comunicació de l’escola. En la distribució de càrrecs i tasques dels tres àmbits, haurem de prioritzar aquest objectiu. Ens caldrà anar sempre de l’estratègia a la tàctica i mai a l’inrevés. No ens val el sempre s’ha fet així, perquè és possible que sempre s’hagi fet malament. Totes les actuacions de comunicació, màrqueting i branding han de provenir d’uns únics objectius. D’aquesta manera, els carrecs directius tindran coneixement i control de les estratègies que guien les actuacions i els responsables de les diverses àrees o les empreses subcontractades –quan n’hi hagi– secundaran aquestes directrius amb coherència.
...................
Si vols veure l'esquema de Joan Costa, vés alpost de l'episodi.

Pràcticament comparteix tothom que avui és imprescindible que les escoles –i encara més els grups escolars– professionalitzin la gestió dels àmbits de comunicació, màrqueting i marca. De fet, la majoria han començat a fer-ho. N’hi ha que encara no. Però cal que aquest esforç es dugui a terme d’una forma coherent en tots tres camps. Apuntem una proposta de com podem organitzar-ho.

El primer dia d’aquest més d’abril em va entrevistar Aaron Rosette per al canal Merkadotecnía Educativa. Vam parlar sobre la marca personal del professorat, el mode per gestionar-lo i millorar la reputació i del pes que hi tenen les xarxes socials… També vam analitzar la incidència de la marca del professorat en la percepció de la marca de l’escola i com importa que el professorat se senti acompanyat pel centre en el creixement de la pòpia marca.

MERCADOTECNIA EDUCATIVA A YOUTUBE
https://www.youtube.com/watch?v=GUsbQ0khkBw&t=1900s
Hi trobareu també molts altres vídeos que us poden ser molt interessants.

En les darreres setmanes hem sentit als mitjans de comunicació unes quantes notícies d’acomiadaments en les grans empreses tecnològiques de milers i milers de treballadors. En aquests context, impacta més que aquest gener hàgim conegut també noves estadístiques d’abandonament professional l'any passat. El 2023 un 61% de nord-americans està considerant l'opció d'abandonar la feina (estadística dominada pels millenials i la Generació Z, entre els quals s'arriba al 70%). Afegim-hi un factor més: abans de deu anys es produirà la incorporació al mercat laboral de les generacions més despoblades i coincidirà amb la jubilació de tots els boomers (si és que podrem jubilar-nos). Amb tot això sumat, es comprèn per què en el darrer post us vaig parlar de la necessitat imperiosa de començar estratègies d’Employer Brandinga l’escola.

L’Employer Value Propostion
(Aquestes tres lletres, EVP, haurien de formar part a partir d’ara del vostre vocabulari habitual quan parleu del branding intern)
L’EVP, la vostra proposta de marca empleadora, és donar resposta a la pregunta que es fa tothom a qui voleu contractar o qui ja es troba en el vostre centre: “Per què haig de voler treballar en aquesta escola?”. De la mateixa manera que vosaltres us llegireu el CV d'una candidata, per examinar si satisfarà a les vostres necessitats i s’adaptarà a la vostra cultura corporativa, ella també analitzarà l’EVP vostre per veure si satisfareu les seves necessitats i us adequareu als seus valors. Buscarà en la vostra comunicació en línia en què destaqueu i sou diferents de la resta d’escoles. D’una banda, cercarà què espereu d’ella, què podeu oferir-li, i també com se sentirà en la relació amb vosaltres.

Conversa de Miquel Rossy amb Juan Manuel Manes i Víctor Núñez sobre com han d'afrontar en la actualitat les escoles el màrqueting educatiu i com en serà el futur.

De la mateixa manera que un bon dia vam entendre que no podíem limitar-nos a esperar que vingués l’alumnat i vam començar a fer màrqueting, ha arribat un moment que només les escoles que sàpiguen comptar amb bon professorat seran més capaces d’oferir al seu alumnat projectes atractius. L’Employer Branding ha esdevingut imprescindible per a l’eficàcia del màrqueting educatiu.

El posicionament és un dels temes més importants i complexos en les estratègies de branding de les escoles. Pot convertir-se en un maldecap decidir quin tret rellevant ha de distingir l’escola de la competència, allò que es posarà de manifest en la comunicació per assegurar la connexió amb els públics. Sembla una qüestió realment difícil, però, en realitat, no hauria de ser pas complicada.
*********
Entrevista a Conrad Llorens:
https://brandingescolar.com/conradllorens/
Article Per què l'estratègia ha de ser simple
https://brandingescolar.com/estrategiasimple/

Entrevista a Oriol Iglesias.
Parlem sobre l'aplicació al món escolar del llibre. del que és coautor amb Nicholas Ind: "Vull aquesta marca! Com construir marques desitjables".
Oriol Iglesias és professor titular i director del departament de màrqueting d'ESADE. Ha estat Director de l'ESADE Brand Institute (consultora en estratègia de marca) i Director del Grup de Recerca en Marca d'ESADE-URL .
Membre del comitè científic de la Global Brand Conference i del comitè científic de l'Special Interest Group in Brand, Identity and Corporate Reputation, de l'Academy of Marketing. Oriol també és membre de l'Editorial Board del Journal of Brand Management (USA) i de l'Editorial Review Board del Journal of Product and Brand Management (USA), les publicacions acadèmiques de referència internacional en estratègia i gestió de marca.
Les seves investigacions s'han publicat a algunes de les revistes científiques internacionals de management i màrqueting més prestigioses.

Cada any, especialment a principi de curs, convoqueu mares i pares a l’escola per transmetre’ls informacions que considereu importants. Fa cinc anys vaig publicar en el llibre La teva escola, una gran marca, un article sobre les reunions amb pares i mares. L’acabo de rellegir i penso que val la pena que us comparteixi aquestes idees, perquè us poden ser útils. Parlaré pensant especialment en els professors i les professores, tots els tutors i tutores que en algun moment o altre us heu d’enfrontar a aquesta audiència, diferent de l’habitual.

Quan una família està contenta del que viu a l’escola, va reforçant-hi la seva confiança. I si la satisfacció és gran, de manera espontània difondrà la seva experiència positiva als altres. És natural, no? Però també es poden planificar les coses perquè passi així. El boca a orella, de fet, ha esdevingut una disciplina més de màrqueting. Se’n diu referral màrqueting, màrqueting de referència. Al món escolar hi hauríem d’estar molt atents, perquè es tracta del camí principal per a l’arribada de nous alumnes.

Ponència a Bogotà, en el VI Encuentro Nacional de Educación Privada.
Sobre el referral marketing, màrqueting de referència.
He escurçat l'exposició a 23 minuts.

Hi ha sis preguntes que tots els equips directius s’haurien de fer sempre que prenen decisions. Perquè en la manera com es decideix i es comunica cada resolució es mostra de forma palmària la capacitació real amb què es dota el professorat en el projecte de l’escola. Les sis preguntes que plantejo son aquestes:
1. Tothom que haurà d’executar-la ha pogut compartir el seu enfocament?
2. S’ha triat la millor opció sense importar qui l’ha formulada?
3. Poden sorgir rumors i cal ser ràpids informant?
4. A qui caldrà informar abans, perquè hi estan implicats?
5. Amb qui haurem de parlar personalment, ja que l’afecta més?
6. Quin és el canal més apropiat (comunicació, reunió, email, web, etc.) per a cada públic (intern, famílies, autoritats, societat…) en aquest cas?

Ho vaig sentir en un llibre d’Audible: els tres primers segons de qualsevol trobada entre persones són determinants per al resultat d’aquest encontre. Tres segons són molt poc temps. 1, 2, 3, ja està! I aquests tres segons poden canviar-ho tot.

No me’n vaig sortir. Estava buscant un bon exemple per explicar a la directora d’un centre que de ben poc li valdria fer un esforç gran en màrqueting educatiu, si primer no s’esforçava perquè la realitat del centre cridés l’atenció tant com volia que ho fes la seva publicitat. Unes hores després, en canvi, se’m va ocórrer aquesta comparació, que hauria estat eficaç, però ja era tard. Què hi farem! Si us serveix a vosaltres, em quedo satisfet.

"No hi ha res a l'escola que tingui valor que no passi per l'educador"
"L'escola és un projecte cultural, en el sentit profund de la paraula"
"El projecte que un centre escolar ofereix és un conjunt de relacions"
Javier Cortés Soriano mostra a l'entrevista que coneix a fons el món escolar, tant amb la visió interna de professor i directiu, com des de la perspectiva el món editorial.
Ha estat director d'Edicions de l'Editorial PPC, director general del Col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa, Director General i després president del Grup SM i Director General del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià liderant la construcció d'un nou col·legi. Des de setembre de 2020 treballa al Col·legi El Pilar a València com a professor de Religió a Batxillerat i representant de l'entitat titular.
Ha estat també autor de nombrosos projectes editorials i autor, entre altres publicacions, dels llibres Gestionar para educar. La función directiva en la Escuela Católica, juntament amb J. A. Viguera i La Escuela Católica. De la autocomprensión a la significatividad, tots dos a l'editorial PPC.

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.
Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!
----------------------
Post de l'episodi:
https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/
Sobre formats:
https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.

Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:

Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novament en dates pròximes a la preinscripció. En moltíssims casos, la necessitat d’omplir les aules –dissortament no neixen prou nens– us ha empès a millorar de debò l’escola, a dissenyar un nou projecte, que és realment un gran projecte. Alguns dels vostres plans, com a mínim sobre el paper, són fantàstics. No són vendre fum, sense més. Hi ha una voluntat clara de fer-lo realitat. El problema és que en molts casos es queden a mig camí o no arriben a esdevenir una realitat palpable i perllongada en el temps.

En el llibre L’arte della domanda, Paolo Pugni manté un diàleg amb Alessandra Colonna i Francesca di Falco –expertes en comunicació interpersonal i coaching– sobre l’abast d’aquesta expressió italiana, chi domanda, comanda, o sigui, qui fa les preguntes és qui dirigeix la conversa cap allà on li interessa. D’entrada semblaria una contradicció que preguntant estigui gestionant el diàleg i que si ocupo l’espai i el temps xerrant, en canvi, en perdo el control.

Necessitem connectar amb la gent. Entre nosaltres i amb l’alumnat, amb pares i mares i també amb les famílies que vindran a visitar l’escola. Amb ells, no ens servirà de res tenir preparats grans argumentaris, discursos amb bellíssimes paraules, per més amables que siguin, si no es dona aquesta connexió. Això significa que parlar bé és important, però ho és encara molt més una altra cosa: aprendre a escoltar. Per això ja n’hem parlat altres vegades. Però ara ens centrarem en una acció clau, imprescindible, per generar el tipus de conversa adequat per a l’escolta: les preguntes que fem. I ho farem de la mà de Paolo Pugni, un podcaster italià especialitzat en la venda de valor. Em va entrevistar fa uns quants mesos: podeu trobar l’entrevista tant al podcast com al canal de YouTube. Paolo Pugni ha publicat aquest any un llibre justament sobre les preguntes. L’arte della domanda, l’art de la pregunta.

Audio de l'entrevista realitzada a Lluís Bassat al maig de 2016 sobre les marques escolars

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.

Vaig entrevistar el prestigiós publicista Toni Segarra l’11 de juny de 2018 i vaig publicar el contingut de la conversa pocs dies més tard al meu blog, brandingescolar.com. El que a aquell final del curs 17-18 no preveia ni de lluny és que uns mesos més tard em llançaria a crear aquest canal de podcast. Enregistrava totes les entrevistes directament amb el meu mòbil, sense prentrendre cap altre fruit de l’enregistrament que la posterior transcripció en un article del web.
Durant uns anys l’àudio de l’entrevista –com el d’algunes més– s’ha quedat arxivat al disc dur.
Ara m’he decidit a recuperar-lo. Encara que el so no sigui perfecte la qualitat del contingut supera amb escreix qualsevol dels inconvenients. Us asseguro mitja hora llarga de continguts molt aplicables a la vostra escola.

En el post anterior vam veure una sèrie de recursos per usar davant de persones violentes o excessivament dominants. La veritable assertivitat no es troba tant en les paraules com en els gestos que les acompanyen. Però, per descomptat, els comportaments assertius han de coincidir amb la sinceritat dels nostres propòsits. 
---------
🙏🏼 La qualitat de l'àudio no és perfecta. Quan ja havia acabat tot el treball, em vaig adonar que el micro no estava connectat. 😩

David Barreda es dedica professionalment a facilitar experiències d'aprenentatge per al desenvolupament de persones i equipos. Ha invertit més de 6000 hores des de 1999 a la formació i la dinamització d'equips de treball. Acaba de publicar El formador 5.0. Parem sobre el llibre i sobre la marca personal del professorat.

Els autors de llibres de màrqueting educatiu a debat: Jaime García Crespo, Víctor Núñez, Luiggi Sarias i Miquel Rossy.
Ja es van trobar el 2020, durant el confinament.
https://youtu.be/VFdoxAsDL6w
Ara, començant el curs 2021-2022 valoren les seves prediccions i fan noves apostes per millorar la gestió del màrqueting de les escoles.

El professorat necessitem assertivitat si volem generar un clima d’equip. Per què de vegades grans projectes queden en no res? Estic convençut que molts cops és perquè no hi ha hagut entre tots una bona gestió de les emocions i de la comunicació. Necessitareu assertivitat sobretot els directius. I també, és clar, hem d’ensenyar els nostres alumnes a ser assertius. No hi ha un altre mestre que el nostre exemple. Hi ha encara un motiu important pel qual estic aprofundint en l’assertivitat. Hem comentat un munt de vegades que la satisfacció de les famílies de l’escola és la porta principal d’entrada de noves famílies. És natural, doncs, que vulguem que les famílies estiguin contentes i que hi posem tot l’esforç, també en la nostra formació professional, per a una atenció del client més eficaç. Però alguns pares i mares poden excedir-se fàcilment amb reclamacions i censures que sobrepassen els límits raonables de la seva actuació en el marc escolar. Com ho gestionem?

L’any 1959 Volkswagen va introduir amb èxit l’escarabat als Estats Units, un cotxe ben petit, comparat amb els clàssics automòbils americans. Ho va fer possible l’agència DDB, de la mà de Bill Bernbach, a través de la que alguns consideren encara la millor campanya publicitària de la història.
Durant més de 60 anys tots els seus anuncis van ser gràficament idèntics Per què explico això? Cada cop veiem més centres escolars que han millorat la professionalitat de la gestió de la seva marca institucional. En aquestes escoles, però, es pot caure en un parany sobre el qual voldria alertar: si abans el problema era la inexistència d’una marca gràfica, ara el risc d’algunes escoles és ofegar-la en un excés de disseny.
https://brandingescolar.com/repetir-repetir-repetir/

Reconèixer les marques a través del seu llenguatge és cada cop més important. Quan les marques compten amb una identitat verbal, paral·lela a la identitat visual, esdevenen reconeixibles també per la manera de parlar. Això les humanitza, les fa més coherents, n’explicita millor els trets essencials, les vincula més als seus públics, ajuda a crear comunitat.

L’any passat un grup escolar estava reorganitzant el màrqueting en els seus col·legis amb nous encarregats, als quals jo anava donar un curs formatiu. Un directiu de el grup em va demanar:
–Escolta Miquel. Per què no m’escrius quatre ratlles de quin ha de ser el perfil per un responsable de màrqueting?
Li vaig respondre adaptant un escrit que tenia ja en el meu primer llibre, La teva escola, una gran marca. En aquest cas es referia al perfil d’un director o directora de comunicació. No és el mateix, però en realitat les qualitats que han de tenir un i altre no són tan diferents. Per a mi seria un error que se separés la comunicació de màrqueting amb la resta de comunicacions. Si tot el que fem cada dia a l’escola pesa vuit vegades més en el màrqueting que el disseny d’una campanya a Facebook!

Entrevista a Pablo Gonzalo.
Pablo Gonzalo és una de les referències en el progrés de la comunicació interna a Espanya i soci que lidera l'Àrea de serveis de Comunicació Interna a Estudips de Comunicación. Amb trenta anys d'experiència en aquest camp, el que el converteix en un dels seus pioners, va comprendre que l'objectiu de la comunicació interna no podia ser exclusivament el de "informar els empleats del punt de vista de la Direcció".
És –com podeu veure a l'entrevista– una persona de conversa cordial, que comparteix amb senzillesa el seu bast coneixement.
Ha coordinat la publicació del llibre Empleats compromesos, empreses eficaços, que podeu sol·licitar gratuïtament: https://www.estudiodecomunicacion.com/servicios/empleados-comprometidos-empresas-eficaces/

Quan vaig preguntar a una persona què li havia semblat una de les tres entrevistes que he fet aquest 2021, va afirmar: “Richard Gerver? Un venedor de fum!”. Caram! És que potser enraona de coses que la gent es pensa que tenen valor i ella –des de la seva visió privilegiada– sap que en realitat no en tenen? Jo no hi estic d'acord: el grans canvis en l’educació passen per força per la visió d’una escola millor; ideal, sí, però després concretada en accions determinades i determinants. I en els indicadors per avaluar aquest canvi.

Voldria cridar l’atenció, però, d’un altre risc just a l’extrem oposat. Parlo de la gent que hi reacciona amb entusiasme i en fan grans elogis, però que sovint tampoc no en treuen cap profit. Diran que ha estat “una entrevista molt inspiradora”, quan l’emoció ha estat intensa, mentre els duri l’emoció. Perquè ells no en concretaran res. La seva inspiració és només un foc d’encenalls. Fum i foc. En realitat no estan tan lluny aquests dels primers.

Les escoles són gent que ajuda els altres a créixer. Liderar és servir. No servir-se. La complexitat de totes les tasques que es duen a terme en una escola es governa tenint clar quin n’és el fil conductor: el propòsit, la identitat, les persones…
Totes aquestes idees i moltes altres d’interessantíssimes han sortit a la conversa mantinguda amb Xavier Marcet, arran del llibre "Esquivar la mediocridad"
Xavier Marcet és consultor estratègic en innovació i emprenedoria. S’ha format en escoles de negocis com Berkeley, IESE, ESADE… La seva feina consisteix a ajudar empreses, administracions i universitats de més de vint països a desplegar models d’innovació.

Us aconsello que agafeu paper i bolígraf, especialment si sou directius!

En aquests temps tan difícils, tenim dret a estar desanimats? Un professor irritat educa? Què hem de fer per dominar el nostre caràcter? Si el clima intern és tan important, quines característiques ha de tenir un directiu que aspira a ser líder? Ho parlem amb Víctor Küppers, conferenciant, autor de diversos llibres i professor universitari de psicologia positiva.

Entrevista en italià a Miquel Rossy realitzada per al podcast Vendere Valore, de Paolo Pugni. Es parla del paper insubstituïble del professorat en el màrqueting de l'escola i de la importància de compartir un somni per fidelitzar les famílies.
Si voleu seguir el vídeo subtitulat, mireu-ho al canal de YouTube: https://youtu.be/YDoxqhMhhCs
Aquest és l'enllaç al canal Vender Valore: https://www.spreaker.com/show/venderevalore

Un lloc comú entre els avantages competitius que prometen les escoles és la personalització. Pot ser que totes les escoles es diferenciïn de les altres pel mateix tret? O és que potser no perceben que avui la personalització –més encara si parlem d’educar– és com l’aire condicionat en el cotxe, un requisit imprescindible. No pretenc en aquest espai ni em correspon a mi fer aportacions sobre com ha de ser una educació personalitzada en l’actualitat. Em limito a insistir que personalitzar no és individualitzar, no és diferenciar l’alumnat per capacitats i talents, sinó per la singularitat global de cada persona.

Entrevista a Richard Gerver, directiu escolar expert en innovació educativa i organització. Parlem sobre la marca de les escoles, sobre màrqueting educatiu i la marca personal del professorat.

El meu antic alumne Xavier Argemí ha publicat un llibre extraordinari que us aconsello. Ha rebut alguna crítica per haver-lo publicat abans en català que en castellà. És justa aquesta crítica?
Els subscriptors de Branding Escolar en català en rebeu els continguts en la nostra llengua i no em plantejo deixar de fer-ho. Si ho agraïu, feu-m'ho saber. Serà un estímul. Però ho seguiré fent tant si rebo likes com si no, peruqè ho faig per convicció.

La reputació de l'escola és determinant perquè hi hagi més incorporacions. Dependrà de la percepció que tinguin les famílies que ja són al centre del valor d'allò que els oferim. Per això, a més a més, d'un treball de qualitat és clau oferir-los continguts que satisfacin les seves expectatives.

Intervenció d'Andy Stalman, expert en branding, i mots finals en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Intervenció de Guillem Recolons, expert en marques personals, en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Intervenció de Gregorio Luri, pedagog i escriptor, en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy

Intervenció de Javier Royo, il·lustrador de la colecció Santillana Activa, en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Intervenció de Marcelo Ghio –dissenyador, consultor de branding, director de la revista Experimenta– en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Intervenció de Ferran Ramon-Cortés, formador en comunicació interpersonal, en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Intervenció de Xavier Oliver en la presentació del llibre El secreto del mareketing educativo, de Miquel Rossy. [en castellà]

Intervenció de Teresa Baró en la presentació del llibre El secreto del marketing educativo, de Miquel Rossy.

Extracte de l'acte de presentació (en castellà)
1. Paraules de Mercedes Rubio (directora de la col·lecció Santillana Activa) i Miquel Rossy

El posicionament de la marca és una de les decisions més estratègiques que podem prendre a l’escola. Ja que la marca ha de ser el reflex de la nostra realitat, quan decidim ser una escola innovadora, inclusiva, excel·lent, participativa… estem determinant també que volem ser reconeguts com a tals.
Cada escola té un nombre limitadíssim d’etiquetes, o sigui de característiques per les quals és percebuda: “Aquesta escola és així” (on diu “així” poseu l’adjectiu que vulgueu). Molt sovint –excepte entre els públics interns– no hi haurà més que un tret reconegut, dos a tot estirar. Passa que aquestes etiquetes no es corresponen necessàriament amb les que nosaltres desitgem; i, per això, sorgeix el branding. El podríem resumir justament en l’esforç per canalitzar les etiquetes.

Quan parlem de comunicació interna, tenim tendència a imaginar-nos-en només una part, la d’informar, transmetre a la gent allò que pensem que han de saber perquè després facin el que cal. És cert que hem de ser transparents i comunicar bé. La informació, en la comunicació interna, és imprescindible, però insuficient. El que ens calen són converses, converses personals.

Sembla un contrasentit i no ho és en absolut. Si no prioritzeu la comunicació amb el professorat i el personal d'administració i serveis, estareu dilapidant el temps i tots els vostres recursos.
La importància que donem a la comunicació interna és justament la prova del cotó del valor que estem atorgant a la gent que treballa dins de l’escola.

M’ho va preguntar fa uns dies un participant al curs de màrqueting educatiu que vaig donar al grup escolar Amor de Dios.

–Què hem de fer perquè el nostre missatge arribi als receptors enmig de tant de soroll, de la quantitat espantosa d’inputs que rebran cada dia?
–Em demanes la pedra filosofal! I jo en no tinc cap fórmula màgica. És la pregunta que intenten respondre totes les agències de màrqueting i de publicitat. Mira, estem acabant la classe. La qüestió és important i mereix una resposta pausada. En parlem el pròxim dia. D’acord?
Voleu saber què li vaig respondre la classe següent?

Tot el que es digui sobre la importància que, per al compliment de la missió educativa d’un centre escolar, té la labor callada i discreta del personal de serveis i administratiu és molt bonic, senzillament perquè és veritat. Perquè no hauríem de considerar el seu treball menys valuós que el que realitza el professorat. Però tot podria esdevenir paraules buides, si no tinguessin concreció, si no es manifestessin en el dia a dia de cada escola.

Trobada amb cinc persones responsables del màrqueting de les seves escoles, des del director d'un centre de Venezuela a la responsable de comunicació d'un col·legi del Penedès, passant pel Perú, Alcoi i Saragossa. Parlem d'aspectes molt pràctics del màrqueting educatiu.

Parlem amb Jaime García Crespo, autor del llibre Fundamentos del marketing educativo, sobre com hem d'elaborar una programació estratègica del nostre pla de màrqueting. La conversa està farcida d'exemples pràctics.

Un aspecte important per a la comunicació de la nostra marca és la qualitat dels textos. És evident que si no són atractius, no es llegiran i, per tant, mai no podran convèncer. A redactar textos persuasius, el que en diuen copywriting, se n'aprèn. En el canal de Telegram de Branding Escolar hem començat petites càpsules formatives per millorar els textos de l'escola.
https://t.me/brandingescolar

Si volem una bona comunicació de la nostra marca, és imprescindible que tinguem molta cura de la seva identitat visual. Ho és per un doble motiu. En segon lloc, perquè la professionalitat com tractem la marca visual esdevé metàfora de la professionalitat de tot el que fem, per tant, de la labor educativa. En primer lloc, perquè en un món saturat d’imatge, l’ús coherent dels identificadors és el que ens fa reconeixibles.

Zoom a Quatre amb responsables de la gestió de la marca educativa, de la comunicació i del màrqueting: Berta Gusi, Eduard Blasco, Joan Alsina, Manel Vidal i David Márquez. Parlem sobre les portes obertes, les xarxes socials, el paper del professorat, la marca gràfica…

L'actitud o la predisposició de qui entrega o de qui rep un disseny perquè sigui aprovat o corregit, condiciona completament el resultat de la feina. Tant si ets el creatiu o el directiu et convé escoltar aquests 10 consells.

Gabriela Salinas és experta en gestió estratègica de marques.
Per què el branding és estratègic?
Com ha de gestionar una escola el fet que és marca?
I específicament en la situació posterior a la crisi sanitària?

L'any 1999 es va publicar el Manifest Cluetrain, format per 95 tesis en què els autors afirmaven que els mercats són converses. Fa gairebé tres anys vaig escriure –imitant-ne l'estil– les 95 tesis sobre les marques escolars. Com que alguns dels autors han revisat el Manifest Cluetrain, he fet el mateix amb les meves tesis. Són en el moment present igualment vàlides.
https://brandingescolar.com/blog/95tesis/

Parlem amb Coral Regí, directora del col·legi Virolai sobre molts temes: què hem après d'aquesta situació de pandèmia, com en sortirem, el paper de la personalització en l'eduació, l'escola com a marca i el màrqueting escolar, la innovació educativa… La seva llarga experiència directiva, unida a la passió per la transformació educativa, deixen molts temes per reflexionar.

Entrevistem Jürgen Salenbacher, especialista en marques personals i autor del llibre Creative Personal Branding, traduït al castellà. Parlem de la marca personal dels docents i del seu desenvolupament.

Conversa amb Miquel Àngel Comas, Juanjo Fernández i Santi Serrano sobre el present confinats i el futur pròxim de l'educació amb confinament o sense. Què hem canviat? Què hem après? Què ha de canviar encara?

Ens hem de preparar per a la "nova normalitat". Però si no canviem les persones, no hi haurà transformació. Com s'aconsegueix un canvi cultural? Seguim les vuit etapes de John Kotter.

Com ens ha canviat el màrqueting de l'escola el coronavirus?
Què hem fet bé durant el confinament? Què hem fet malament?
Com ho haurem de fer en les pròximes setmanes?
Trobareu tots els enllaços en la transcripció de l'episodi:
https://brandingescolar.com/blog/marketingpostcovid/

Per a una marca, la manera com es comporten les persones és més important que la identitat visual, el màrqueting o fins i tot que les estratègies. Què és la cultura corporativa? Com es crea? S'hi pot intervenir? En què ens hem de fixar?

Molt sovint qui rep un fullet no té més remei que acceptar-lo. Si no volem que acabi a la primera paperera, hem d’aconseguir que desperti curiositat i interès. Comptarem amb molt pocs segons per ser atractius. Exposem a continuació 11 consells per comptar amb un gran fullet,

Donald Miller, a través del seu mètode StoryBrand, ens ofereix el camí per construir el relat narratiu de la nostra marca, un relat que permet situar el protagonista en el centre. I el protagonista no som mai nosaltres. El protagonista és sempre el client, en el nostre cas, els alumnes o les famílies que volem que s'incorporin a l'escola.

AQUEST EPISODI ES VA PROGRAMAR ABANS DEL CORONAVIRUS 🙏🏻
Com en l'episodi anterior, excepcionalment compartim els missatges d'àudio del nou canal de Telegram https://t.me/brandingescolar on parlem al voltant de les portes obertes. Si voleu accedir a aquests continguts per a una comunitat més selecta, subscriviu-vos al canal o també al newsletter https://brandingescolar.us4.list-manage.com/subscribe?u=8cf58d083d3569d43dc55365b&id=5bdd6f1f9d

En aquest episodi excepcionalment compartim els missatges d'àudio del nou canal de Telegram https://t.me/brandingescolar on parlem –per a un grup reduït de seguidors, sense formalitats– sobre alguns aspectes de les portes obertes.

Educar exigeix comunicació. Si aprenem a llegir el llenguatge no verbal de l’alumnat –i també dels pares i mares, en entrevistes, en tutories– millorarà granment la qualitat de la nostra labor educativa.

Parlo en aquest episodi al professorat. Ho faig des de l’òptica del màrqueting de l’escola. Potser algú pensarà: “Això és una broma? Però què tenim a veure el professorat amb el màrqueting?” És evident: que l’escola tingui molts o pocs alumnes depèn sobretot dels professors i les professores.
En una escola tots tenim experiència directiva (manant o obeint) i tots hem de ser líders.

La majoria de directius s'esforcen a fer-ho bé. Però fins i tot dels mals directius, també aprenem:
https://knowyourteam.com/blog/2019/02/13/the-anti-mentor-how-a-bad-boss-influences-our-leadership-style/

Estem de celebració: 🎂 s'ha acomplert el primer aniversari d'aquest podcast.
Per celebrar-ho, estrenem un canal de Telegram: https://t.me/brandingescolar
El llibre THE HUMAN BRAND de Chris Malone i Suzanne Fiske ens ofereix una oportunitat per parlar de l'escola com a marca humana.

Què és la cultura corporativa i com influeix en la marca de l'escola? Per què volent destacar acabem venent tots el mateix: innovació, robòtica, personalització, projectes…? És cert que cada cop són més importants per a la marca les conductes coherents de les persones?

Parlem amb Paul Capriotti, docent universitari de branding i comunicació.

Transcripció de l'entrevista:
https://paulcapriotti.wordpress.com/libros/
Enllaç als llibres de Paul Capriotti
https://paulcapriotti.wordpress.com/libros/

En l'episodi anterior he emprat aquesta expressió i algú se n'ha estranyat. Juan Carlos Jiménez, en una col·laboració a brandingescolar.com, n'explica el sentit.
I no només atenció al client, sinó en primer lloc atenció al client intern, és a dir, companys i subordinats, si en tenim, i encara abans, atenció al client intern personalíssim.

Quan parlem de marca, no ens referim només als seus identificadors (nom, logo, colors, etc.), sinó sobretot a allò que representen, una identitat, és a dir una manera específica d’entendre el servei que ofereixen. Per això, la marca inclou també una cultura compartida entre els membres de l’organització. Però és possible que no hàgim pensat mai situar dins de la marca, els consumidors. Tanmateix hi són, perquè determinen –com qualsevol altre d’aquests factors– les característiques de la marca. I justament perquè hi són uns públics, no n’hi ha d’altres.

En el món del màrqueting i del branding s'usen un munt de paraules críptiques. No tinguis cap recança, si et trobes amb un "marqueter", a interrompre'l cada cop que calgui perquè t'introdueixi una expressió que no entenguis, ni deixis que t'envaixi per això un sentiment d'inferioritat.

Quan Apple va recuperar Steve Jobs, en canvi, es va produir el gran creixement de la marca. El primer producte d’aquella nova etapa va ser l’iMac, que –a banda d’incorporar els avenços d’adaptació a Interent (d’aquí, la ‘i’ inicial)– va tenir la grandíssima singularitat de ser de plàstic transparent i colors variats.

No és sorprenent que l’èxit estrepitós de la companyia tecnològica vingui per una carcassa de plàstic? Algú dirà, amb raó, que el que hi havia darrere de la carcassa és una estratègia. És clar que sí! El que Steve Jobs cercava és que es convertís en un objecte estimat, que pogués entrar en la sala d’estar i en l’habitació dels nens.
Parlem ara de les escoles. No podríem tenir també una estratègia simple que ens diferenciés dels altres centres i ens fes tenir l’èxit dels iMacs? L’experiència ens diu que no és fàcil. Les respostes de moltes escoles, a la pregunta “Què us fa diferents? Què teniu que els altres no tenen?” o bé són titubejants o bé molt convençudes d’una característica que realment no els diferencia.

No és només que el professorat siguem el ambaixadors principals l’escola, és que de fet som la marca de l’escola. Ho crec així i ho vaig argumentar en la ponència que vaig fer al congrés de les Escuelas Católiques a Madrid.
https://www.youtube.com/playlist?list=LLyCBaARkKYaw-4d38SURxzA
Web del congrés:
http://congresomagister.es/
Les marques actualment més que mai venen determinades per la conducta de les persones. Evidentment, ens caldria molt més que un quart d’hora
per explicar de quina manera caldrà replantejar el màrqueting educatiu, perquè es vegi reflectit el paper imprescindible dels docents. Us ofereixo però, a menera, d’introducció el que hi vaig dir llavors. Espero que us doni alguna idea que pugueu posar-la en pràctica en la vostra escola.

La setmana passada vaig participar amb una ponència al XV congrés de les Escuelas Católicas a Madrid. El congrés tenia com a títol #Magister i abordava el paper transcendental que té el professorat. Hi havia més de 2000 congressistes i moltes ponències d'altísssim nivell (i entremig la meva). Us en poso l'enllaç perquè pugueu veure-les, si us interessa:
http://congresomagister.es/
Aquesta primera part sembla la continunació de l'episodi de la setmana passada, perquè ofereixo una alternativa a fer només màrqueting digital.

No hi ha fórmules secretes per captar alumnes online. No és cert. Com tampoc no és del tot cert que el màrqueting online sigui econòmic. Pel fet que tenir un web pugui sortir barat, obrir xarxes socials sigui gratuït i fer anuncis a Facebook molt econòmic, podríem pensar que tot és bufar i fer ampolles. I és senzillament fals. Què fem, doncs?

Hem insistit en la importància que el professorat sigui molt conscient del paper transcendental per fidelitzar les famílies al centre escolar i per a la seva satisfacció. Ordinàriament no ho és, perquè no ha rebut la formació imprescindible. No comentarem aspectes tècnics, pedagògics o educatius de les entrevistes. Dependran, a més a més, de les característiques de l’escola i els seus plantejaments educatius. Ens centrarem en els aspectes formals que configuren una entrevista satisfactòria, transportant-hi allò que sol aconsellar-se a la gent que es dedica a vendes o atenció al públic en les empreses de serveis.Per fer les coses bé, és important començar bé. Només hi ha una oportunitat per fer una bona primera impressió. En la manera com ens presentem inicialment, també en l’aspecte visual, condicionem el resultat de la reunió. Esforçar-s’hi no és ser fals, si es fa pensant en el bé dels altres. Deu coses per tenir en compte en l’inici d’una conversa amb pares i mares:

No, però sempre són els pares. De la mateixa manera que el bon metge no negocia amb el pacient el diagnòstic ni el remei, però els comunica amb amabilitat, els tutors i les tutores han de comunicar les males notícies de la millor manera possible.

Un dels punts importants en la formació que es dona a les persones que atenen el públic en les empreses és el control dels compromisos. Quan ens comprometem a alguna cosa, generem expectatives. Les expectatives no acomplertes comporten immediatament insatisfacció. El problema és que, als docents, això no ens ho ha ensenyat ningú. I així, quan parlem amb les famílies, no sempre som prou conscients d’haver adquirit una obligació, i acabem convertint-nos inevitablement en factor d’insatisfacció.
Ens cal aprendre, doncs, quan ja existeix un compromís previ, quan l’hem d’adquirir i quan ens convé, en canvi, evitar-lo, per al nostre bé, sí, però també per al de la mateixa escola.

Després de l'episodi de la setmana passada, un amic em va inquirir: “Tu també has caigut en aquest llenguatge! No ho soporto… això de parlar de marca personal del professorat. La feina de docent és vocacional!”
Em sembla que va aconseguir sintetitzar un punt de vista molt comú.
Però és clar que hi ha una justificació.

M'han demanat la definició de marca personal de docent. La definició de Jeff Bezos –la teva marca és el que diuen de tu quan no hi ets– agrada molt a tothom. Jo, en canvi, la considero insuficient. La marca exigeix percepció física. Per això, prefereixo dir: la teva marca és com et veuen els altres. Una definició acadèmica, en canvi, podria ser aquesta: La teva marca personal d’educador és el reflex en el teu alumnat de la teva identitat –la teva manera de ser, les teves convinccions i el teu propòsit– a través de la teva conducta coherent amb aquesta.
Us l'explico en aquest episodi.

És inevitable que cometem errors i que algú es disgusti per això. Ara bé, aquest error és una oportunitat no només de recuperar la confiança, sinó fins i tot de guanyar més estima per part d'aquella família. Cal que aprenguem quins passos hi hem de seguir.

El professorat no hem rebut la formació necessària per tal d'actuar amb professionalitat davant d'algú que ha perdut els papers. És una formació que m'hauria ajudat a evitar alguns errors de professor novell. En realitat es tracta només d'aprendre un simple protocol. T’ho explico.

En la inspiradora entrevista a Javier Velilla, entre altres temes, vam parlar de l'experiència d'usuari, un punt on les escoles ens hem de posar les piles. Precisament, perquè és difícil trobar àmbits on les persones tinguin un contacte directe tan intens amb la marca, és més necessari que aquesta experiència sigui molt satisfactòria.

Molt sovint el que destaquen les escoles com a trets valuosos per a les famílies són afegits instrumentals, amb molt poca sostenibilitat. Javier Velilla ens dona la resposta. El que tenim de memorable, sostenible al llarg del temps i difícilment imitable és el realment valuós. Això ens du a reflexionar al voltant de la nostra cultura corporativa.

La identitat és allò que defineix una marca. Té molt a veure amb el que és l'escola i amb el que fa. En parlem amb Francesc Torralba. Francesc Torralba és catedràtic de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris a altres universitats a Espanya i Amèrica. És autor de molts llibres de filosofia, teologia, educació, virtuts… com ara "Pasión por educar".
Podeu llegir-ne una biografia més completa i la transcripció de l'entrevista al web de Branding Escolar: https://brandingescolar.com/experts/francesctorralba/

Si sortiu a ajeure-us a la sorra de la platja o a caminar per la muntanya, no us deixeu els auriculars a casa! Aneu a tot arreu amb els auriculars posats, com ben segur que fan els vostres alumnes.
A més a més d'escoltar la vostra música preferida amb Sporify, podeu alternar-la amb episodis de podcast. Els que tingueu sense escoltar de Branding Escolar, però també tantíssims altres de temes interessants que us animo a cercar: d'educació, ciència, literatura, història…
En la primera temporada del podcast de Branding Escolar, el podcast per fer de la teva escola una gran marca, hem parlat de molts temes: uns quants episodis sobre els rumors, altres sobre la gestió de la marca visual i del logo, alguns de comunicació i, a l'inici, havíem repassat alguns conceptes bàsics sobre màrqueting i branding, estratègia, expectatives, etc.
A l'agost, no hi haurà més episodis setmanals, potser alguna publicació esporàdica. Ens trobem al setembre per parlar del paper del professorat en la marca de l'escola i, possiblement, d'una bona notícia editorial.

Què en traiem les escoles, de la polèmica del logo de Correus?
La setmana passada, parlant amb un amic em deia: “De debò t’agrada el canvi de logo de Correus? Però si pràcticament no ha canviat res! Els han pres el pèl…”
Fa uns dies, vam viure una polèmica més, al voltant d’un rebranding. Curiosament, mentre alguns polítics intentaven aprofitar-se mediàticament d’aquest canvi i la despesa de 250.000 €, el nou logo del BBVA, molt més qüestionable, passava en canvi desapercebut.
Aquesta anècdota ens dóna molt suc per parlar de les marques escolars.

Una escola petita aparentment no pot tenir una bona marca visual. Tanmateix, el que pot semblar un desavantatge, pot convertir-se en un avantatge, si s'actua amb estratègia. N'hi ha prou de seguir els deu passos que aquí se suggereixen.
El contingut d'aquest episodi es troba també en un post de brandingescolar.com:
https://brandingescolar.com/disseny/marcalowcost/
En el post, podreu accedir als enllaços que se suggereixen.