Crims

Una noia, de 21 anys, torna cap a casa de matinada. És el dissabte 23 d'agost del 1997. Viu a l'Hospitalet de Llobregat, en un edifici que té una zona enjardinada. Quan està a punt d'arribar al portal, nota una presència darrere seu. Es gira i veu un home alt i prim. Porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll, la tomba a terra i l'obliga a fer-li una fel·lació. Dos mesos després es repeteixen els fets; en aquest cas, a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit, un individu de les mateixes característiques ataca una jove, de 21 anys, quan entra al bloc on viu. L'amenaça amb una arma blanca. L'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar-li sexe oral. Al cap de quinze dies, una altra noia, de 20 anys, és objecte d'un atac similar. Tres agressions i un mateix patró. La policia sospita que hi ha un violador en sèrie.

Divendres 8 d'agost del 2008. Un indigent deambula pel barri de la Sagrada Família de Barcelona regirant les escombraries per trobar-hi ferralla. Remenant l'interior d'un contenidor del carrer València, entre les deixalles, veu una maleta de viatge. L'obre i es queda horroritzat: a dins hi ha el tronc i el cap d'un home, sense braços ni cames. El rodamon, en xoc, corre a avisar els veïns.

El dijous 4 de maig del 2017, a quarts de deu del vespre, un jutjat de Vilanova i la Geltrú rep l'avís que s'ha trobat un cotxe cremat al costat del pantà de Foix i que, al maleter, hi ha les restes del que sembla el cadàver d'un home. Segons la matrícula del vehicle, el cotxe pertany a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Oficialment, Pedro Rodríguez no consta com a desaparegut, però fa tres dies que no va a casa seva i des de llavors ningú l'ha vist. Aquest és el primer capítol d'una minisèrie de quatre sobre el crim de la Guàrdia Urbana. L'1 de desembre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la condemna de 25 anys per a Rosa Peral i 20 anys per a Albert López. Però, com s'ha arribat aquí? Quina és la història del crim de la Guàrdia Urbana? Quins són els detalls importants?

El novembre del 1991, la Policia Nacional rep una primera denúncia d'una dona que explica que li han clavat un punxó que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perquè l'ha atacada per l'esquena. Durant prop de dos anys, una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes, però, a mesura que avanci el temps, els atacs seran més freqüents fins que una dona morirà i sis més salvaran la vida "in extremis". La situació provoca molt desconcert entre els agents, que no saben per on buscar, i molt nerviosisme entre les dones que agafen la L5 del Metro, que és on normalment actua l'agressor. La por s'escamparà per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt bé com utilitzar els ganivets per fer mal.

L'ADN que la policia científica va trobar al lloc dels fets és de les víctimes i de la Marianela, la mare, que va ser la primera sospitosa. També hi havia unes petjades que no saben de qui són, però res més. A Almonte, un poble que venera la Mare de Déu del Rocío, la ciència policial està perduda. Però un canvi d'actitud dels veïns, que havien callat durant mesos, permetrà als investigadors fer un important pas endavant.

14 de febrer del 2011. A Logrosán, un poble d'Extremadura on tothom es coneix, ningú entén per què han disparat a un home mentre dormia. La víctima és un empresari conegut i, que se sàpiga, no tenia problemes amb ningú. La dona i el fill, que eren a casa però han sortit il·lesos de l'atac, parlen d'un crim per encàrrec, tot i que tampoc hi troben cap explicació. La primera pista que tenen els investigadors és un cotxe de color vermell. Prepareu-vos per a dos girs de guió potents. El primer, qui serà detingut pel crim, i el segon, tot el que passarà després del judici.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de Las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment.

Rosa Peral i Albert López s'han convertit en els principals sospitosos del cas i no serà fàcil establir qui diu la veritat. Com sempre, els detalls seran importants, i els testimonis! Sobretot els de referència.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat voluntàriament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

La nit del 19 d'octubre de l'any 2007, maten l'alcalde de Polop, a la Marina Baixa, d'un tret al cap. Sembla una execució, una acció feta per sicaris. La Guàrdia Civil investiga les disputes polítiques a l'Ajuntament, en una zona marcada per l'especulació urbanística. Alguns testimonis apunten a una mala relació entre l'alcalde i un sector del seu equip de govern, encapçalat per Juan Cano, el número 2 del Partit Popular, que després del crim es converteix en alcalde. Però no tenen cap prova que el vinculi amb el crim. Paral·lelament, també investiguen la vida personal de la víctima i descobreixen que els darrers dies havia incrementat la despesa telefònica, i que la majoria de trucades eren a vidents i números de tarot. Dos anys després, però, el cas continua estancat. Ni detinguts, ni proves clares sobre el mòbil del crim. Els investigadors no saben cap a on tirar. Qui va matar l'alcalde de Polop? I per què? Dos anys després de l'assassinat, tot està per aclarir.

Són les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa després de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara té els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. Té sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. És Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per què?

El dissabte 27 d'abril del 2013, milers de persones celebren a Almonte (Huelva) una festa dedicada a la Mare de Déu del Rocío. Als voltants de la plaça de l'església s'hi respira un ambient alegre i despreocupat. Mentre els veïns d'Almonte conversen amb els seus amics i familiars, o canten cançons a la Mare de Déu, un home i la seva filla de vuit anys són assassinats a ganivetades. La investigació del doble crim d'Almonte va ser llarga i complexa. Els encarregats del cas es van trobar que hi havia poca gent disposada a col·laborar, i van passar molts mesos fins que algú va decidir revelar un detall important.

Rodney Alcalá, conegut com l'assassí del joc de cites, és condemnat a mort el 1980 pel crim d'una nena de 12 anys. Abans ja havia complert condemna per haver violat i apallissat una nena de 8 anys i per haver intentat agredir-ne sexualment una altra de 13. A totes dues les havia enganyat amb l'excusa d'ensenyar-los fotos. El magnetisme de la fotografia per atreure les víctimes es converteix en una arma de doble tall perquè també és decisiu per arribar fins a altres crims sense resoldre. Quantes dones van morir a mans de l'assassí del joc de cites?

13 de setembre de 1978. Los Angeles, Califòrnia. Al plató de la cadena de televisió nord-americana ABC, arrenca el popular programa "The dating game", "El joc de cites", un concurs a l'estil de l'"Amor a primera vista" de TV3. Una dona ha d'escollir la seva parella ideal entre tres candidats a qui sotmet a diverses proves i preguntes. Tots tres són simpàtics i ocurrents i despleguen les seves millors armes de seducció. Ningú es pot imaginar que un dels solters és un assassí en sèrie.

El juny del 2013, Bilbao va descobrir una història molt macabra que havia tingut lloc en un petit gimnàs i que havia protagonitzat un personatge que es feia passar per monjo shaolin i havia sortit a totes les televisions espanyoles. La casualitat que una veïna veiés una noia demanant auxili ho va destapar tot. Els policies bascos van viure durant mesos amb el neguit de pensar si tenien al davant un assassí en sèrie.

5 de setembre del 1988. És dilluns i són les sis del matí. Com cada dia, les infermeres de la planta de pediatria de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa passen per les habitacions a posar el termòmetre als nens. És un dia com un altre, fins que arriben a l'habitació 229. El nen que hi havia ingressat i la seva germana, que li feia companyia, no hi són. Han desaparegut durant la nit i ningú ha vist ni sentit res.

No s'ha sabut mai quin dia d'agost del 1936 va ser assassinat "per roig i homosexual" el poeta Federico Garcia Lorca. Ni tampoc l'hora, ni el lloc exacte. Només se sap que va ser a la carretera que uneix els pobles de Víznar i Alfacar, a 9 quilòmetres de Granada. Tenia 38 anys. 85 anys després de la seva mort, el cadàver del poeta continua perdut. Un grup d'estudiosos de Lorca, entre ells el periodista Víctor Fernández, cap de Cultura del diari La Razón, no han desistit de buscar les restes del poeta. Amb ell, intentarem posar llum a la foscor.

26 de novembre del 1985. Sant Sebastià. És l'endemà d'un doble atemptat d'ETA que ha causat tres víctimes mortals. La Guàrdia Civil posa en marxa una operació antiterrorista i deté sis persones, entre elles Mikel Zabalza, un jove navarrès que condueix autobusos a la capital guipuscoana. Els detinguts els traslladen a la caserna d'Intxaurrondo. Passats uns dies, la resta dels detinguts surten en llibertat però del Mikel no se'n sap res. A comissaria, primer diuen que no hi consta com a detingut i després que s'ha escapat. On és el Mikel? Un cas amb connotacions polítiques en què la versió oficial de fa més de 35 anys ja generava dubtes.

En aquest capítol acabarem el relat del crim de Sant Salvador de Guardiola. Coneixerem la versió del Manuel, l'únic sospitós de l'assassinat de Carmen Fraile. Està detingut i no ha posat cap inconvenient perquè contrastin el seu ADN amb el del fetus de la dona assassinada. La Guàrdia Civil diu que és fred i calculador. Ara té 73 anys. La seva advocada diu que és un vellet dèbil. Veurem com acaba tot plegat.

En el capítol anterior vam explicar la troballa de l'esquelet d'una dona que, quan va morir, estava embarassada de 5 mesos. Els forenses van determinar que havia mort d'un tret al cap i li havien trencat la mandíbula en vida. L'enterrament dels cadàvers es va fer al mateix nínxol però per separat, la mare en una caixa i el fill, en una altra, i això serà determinant. No sabem qui és la víctima i això va fer que els investigadors quedessin encallats. Avui, la casualitat, la burocràcia i la genètica permetran avançar en el relat.

El cas que comencem a explicar-vos avui va començar amb la troballa accidental d'un esquelet. Uns ossos que amagaven molts secrets i que es van anar descobrint a poc a poc i al llarg de molt temps. Especialistes en ossos, una arqueòloga, els investigadors de la Guàrdia Civil i el pas del temps van ajudar a avançar en la investigació. En el capítol d'avui ens fixarem en els detalls que s'amagaven al voltant i a dins de l'esquelet. Detalls petits, però sorprenents.

Els Mossos han trobat un fil per estirar en l'atracament amb detenció il·legal de la Roca del Vallès del 5 i 6 de març del 2009, però encara no saben si estan sobre la pista correcta. La policia té un sospitós del segrest i li han punxat el telèfon. En una de les converses, els Mossos senten que estan vigilant un altre home. Els investigadors sospiten que podrien estar preparant un nou segrest, però hi ha una cosa que no quadra. El sospitós els consta com a portuguès, a la base de dades, i els Mossos busquen brasilers i argentins com a autors dels fets de la Roca del Vallès.

Què us passaria pel cap si penséssiu que esteu vivint els últims segons de la vostra vida? A la Roca del Vallès hi ha una família segrestada esperant a veure si el seu pare aconsegueix robar la sucursal bancària que ell mateix dirigeix i donar els diners als segrestadors. Aquesta història, que va passar el març del 2009, va portar cua i molta feina als investigadors. Hi tindran un paper molt important la telefonia mòbil i la casualitat.

Dijous, 5 de març del 2009. A la Roca del Vallès, un grup de delinqüents reté tota la nit a casa seva el director d'una oficina de Caixa Catalunya i la seva família. L'endemà a primera hora el porten a la sucursal, que és a Mollet, i l'obliguen a obrir la caixa forta. A casa s'hi han quedat la dona, els avis i dos fills, encanonats per un dels segrestadors. Si els assaltants aconsegueixen els diners, la família en sortirà sana i estàlvia. Si no, el desenllaç pot ser fatal.

Desembre del 2008. Alcanar, el Montsià. La casa dels propietaris d'un concessionari de cotxes de segona mà és l'escenari d'un crim amb una violència extrema. La policia hi troba dos cadàvers amb signes de tortura. Les víctimes són Felipe Barrio i la seva parella, Stella Afodoroaie. Sembla que els han apallissat fins a matar-los. La policia haurà d'esbrinar si tanta fúria pot haver estat motivada per un robatori o si al darrere hi ha alguna cosa més. S'ha simulat un atracament per emmascarar el doble crim?

Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

Idar-Oberstein és una ciutat d'uns 35.000 habitants del sud-oest d'Alemanya, coneguda per la seva indústria de pedres precioses i famosa per l'"església de la roca", una petita capella que està literalment encastada dins una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha a sobre es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germà no hi era, l'altre va aprofitar per casar-s'hi. Quan el germà que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar, va tirar el germà daltabaix de la roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest, com a càstig, li va fer excavar amb les seves pròpies mans una església al lloc on es va trobar el cos del germà, just 50 metres sota el castell. Això és només una llegenda, però el que us explicarem avui, tot i que sembla mentida, va passar de veritat. Un assassí sense rostre atemoreix Alemanya i França, amb un final sorprenent i ens atreviríem a dir que patètic.

El cas de la Guàrdia Urbana arriba a judici amb dubtes o versions contradictòries sobre quatre aspectes clau: l'hora del crim, com van matar la víctima, qui en va ser l'autor i el motiu. No és poca cosa i el tribunal popular serà qui ho haurà de determinar. Els dos acusats, l'Albert i la Rosa, s'assenyalen mútuament.

El 8 de maig del 1998, un home entra en un bar del barri de les Corts de Barcelona, demana al cambrer canvi per comprar un paquet de tabac i, quan aquest es tomba, li clava un tret al clatell. La víctima es diu Josep Gilart i anys enrere havia tingut un altre bar, l'Snoopy, on havien desaparegut dues persones. Gilart té molts enemics. Qui l'ha volgut matar?

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot. També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al Parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim homòfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort. Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson. Qui va matar Olof Palme? I per què?

Dimecres, 13 d'agost del 2003. Carrer del Parc de Lleida número 7, primera planta. Agents dels Mossos d'Esquadra acudeixen a un edifici ruïnós del barri vell alertats per un veí que ha notat una forta pudor a l'escala. En una atmosfera irrespirable i amb poca llum, veuen que de sota una pila de runa sobresurten un braç i una cama. Estan en vies de descomposició. Als investigadors els recorda la pel·lícula "Seven".

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Glòria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de guàrdia, però no s'hi ha presentat. Què li ha passat? On és la Glòria Sanz? Un cas que donarà moltes voltes i acabarà resolent-se a les portes d'un avió.

El misteri envolta la mort del Jordi Magraner, un valencià que havia crescut a França i que els últims anys de la seva vida va viure a les valls de Bumburet, a l'Hindu Kush, la serralada que hi ha entre el Pakistan i l'Afganistan. Aquest home va anar allà a buscar l'anomenat abominable home de les neus, el ieti, el van creure un espia francès, el van acusar de pederasta i, set anys després de la seva mort, encara no s'havia descobert l'assassí. L'escriptor barceloní Gabi Martínez va passar vuit mesos a França parlant amb la família Magraner fins que va decidir viatjar a les valls de Bumburet per investigar pel seu compte. Allà es va topar amb els homes de Bin Laden i enmig de situacions que van posar la seva vida en perill. Era l'any 2009.

El cas de Jordi Magraner és una crònica negra en un indret espectacular, el massís muntanyós de l'Hindu Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, i està protagonitzada per un aventurer d'origen valencià. El relat té un plus d'exòtic perquè Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que literàriament es coneix com l'abominable home de les neus: el ieti. Més enllà de la recerca d'aquella mena de mite, la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure. La història d'avui parla de com un paradís pot esdevenir infern, i explica com Jordi Magraner, finalment, sí que va trobar un cert tipus de monstre. En parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez, que va viure amb els Magraner i va viatjar al Pakistan, allà on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda. El Gabi va quedar tan fascinat amb la història del Jordi que va voler esbrinar qui i per què el van matar. I en va escriure un llibre titulat "Només per a gegants". Amb ell intentarem posar llum a la foscor.

Una jove de 19 anys desapareix a Ponts, un poble gran de la Noguera. La família dubta de si ha marxat voluntàriament però ho acaben denunciant. Els Mossos interroguen amics i familiars i comencen a detectar mentides i contradiccions, sobretot entre els homes que, últimament, han tingut alguna cosa a veure amb la noia. Després de 19 dies de treball policial sense resultats, els fets es precipitaran en cascada i el cas es resoldrà en només una tarda. Hi tindran molt a veure una targeta d'empresa i un pírcing al melic.

En aquest capítol, el cas de la Guàrdia Urbana tornarà a tenir moltes sorpreses. Des d'una serra elèctrica que sent un veí de la Rosa, passant per uns ratolins que han fet niu en un sofà i una paret taronja repintada de blanc. A la confusió general s'hi sumarà una altra mort.